Fáitelo – Tutoriales D.I.Y. [Fáitelo 47, Ochobre 2017] Cómu escribir un artículu escontra’l Asturianu.


Comu escribir un artículu escontra’l Asturianu.*

* Por aforrar espaciu namái falaremos d’Asturianu, pero val pa cualesquier llingua aldeano que entá se fala nel noroeste de la nuesa gran nación España, bien seya asturianu, eo-naviego, gallego-asturianu, galego, lleonés, cantabru, etc…

¿Quieren imponer l’estudiu del Asturianu na escuela?
¿Tenten oficializar esa llingua inventao y atrasao xunta col Español?

Tá nes tos manes lluchar escontra d’ello escribiendo un artículu.

Esta guía va permitite escribir un artículu perfeutu escontra cualesquier aición de sofito al Asturianu, namái ties que siguir les indicaciones, adautándoles al to casu específicu

PA ENTAMAR, SEÑALA ESO QUE TE FAE TENER QU’ESCRIBIR UN ARTÍCULU.

L’entamu d’un artículu siempres ye lo más abegoso, pero nun teas mieu d’esa fueya en blanco que ties delantre.
Pa empecipiar bien l’artículu, escribi so la iniciativa que vas criticar. Descríbela perriba, y señala tamien cualesquier fonte, seya otru artículu, radio, televisión, facebook, propuestes de llei, aiciones sociales, etc… Porque si hai que tener nidia una cosa, ye que si nun se menta l’Asturianu, nun fai falta falar del Asturianu.

Alcuérdate tamien d’especificar el nome o nomes de quién propón la iniciativa que tas por criticar. Inclúi equí les sos simpatíes y afinidaes (partíu, sindicatu, etc…), sobre too si puedes dempues venceyalo a cualesquier movimientu separatista, terrorista o antisistema.

PRESÉNTATE COMU ASTURIANU DE PRO, ARGUYOSU DE LA TO TIERRA Y CULTURA.

L’Asturianu, sabémoslo, ye una cosa primitivo y aldeano, sicasí, entá hai xente inculto que nun ye capaz de ver l’atrasu cultural que mos fai carretar.

Por eso, enantes d’entrar direutament3e a criticar, ties que facer por dexar perclaro que yes asturiana o asturianu de pro, per tolos costaos, y comu non, qu’eso nun quita pa ser tamien Españolísima o Españolísimu.

Asina que lo meyor ye que fales del arguyu que ties pola to cultura y tradiciones, pero siempres poniendo l’enfotu nel folclor, porque pa les coses series, yá sabemos que tá la Españolidá y tola so riqueza material ya inmaterial. (Yá podíen vese les bases de la Gran Nación Española nes muries de Tito Bustillo, colos “collages taurinos” que daben cálter a la primer corte del futuru Imperiu Español).

Asina vas ser más creyible pe los pasos siguientes.

SEÑALA LA DIVISIÓN DEL ASTURIANU.

Yá fecha la presentación, hai qu’entamar a nomar toles razones poles que’l Asturianu nun tien de ser sofitáu en manera denguna.

Y, anque de mano paeza yá mui superáu pola ciencia, enxamás hai que dexar de mentar la división qu’esisti nel Asturianu.

Equí ties que destacar la idega d’un Asturianu estándar que va imponese de móu artificial perriba de les fales tradicionales. Aprovéchate de la ignorancia del pueblu aldeanu só lo que ye un estándar, un dialectu, etc…

Ties de dar la impresión de que tan imponiendomos una llingua, y qu’a diferencia del Español, que por ser más cultu imponse d’un móu ñatural, l’Asturianu tenten imponelu artificialmenti.

Una manera cenciella de facer ver el caos llingüísticu ye usar el términu Bable, o tovía meyor, Bables. Con esto, aparte de paecer más intelectuales, facemos notar el cálter primitivu de la llingua asturiano, y que cualesquier normativizacción va ser una imposición d’un inventu llaboratoriu só les demás variedaes tradicionales, y too ello namái col enfotu de que CUATRO VIVIDORES VIVAN DEL CUINTU… (Paez mentira tener que señalar esto, pero quiten perres a la xente emprendedora de verdá, la de la nuesa Marca España).

FALA DE LA INUTILIDÁ DEL ASTURIANU

El desaniciu del Asturianu ye un procesu ñatural. Esti puntu tien que quedar nidio nel to artículu. Ties dos maneres d’averate a ello:

-Dende’l puntu vista la xente vieyo.
Equí ties d’indicar que l’Asturianu tuvo el so tiempu, pero la modernidá superolu, y anguaño sirve namái que pa falar coles vaques.

-Dende’l puntu vista la xente mozo.
Equí ties que falar de la globalización, un mundu ensín fronteres (y non andar xugando y poniendu en peligru les fronteres de la nuesa patria España), les nueves teunoloxíes, y tener a la xente mozo preparao pal futuru y pal idioma del futuru, l’Inglés.

Tamien ties que facer ver que col Asturianu nun se va a nengún llau, que les llingües son pa comunicase y non pa dividir, y yá pa finar, que’l númberu falantes ye mui pequeñu, aparte de ser xenti con pocu pesu social, xenti aldeano y analfabeto.

L’ASTURIANU YE UN DIALECTU Y L’ESPAÑOL YE UNA LLINGUA

Anque filolóxicamente seya mentira, y seya un argumentu yá superau científicamenti, nun tá de más repetilu, porque na xente poco cultivao va dexar una impresión d’inferioridá del Asturianu pa col Español. Y asina enllazamos col siguiente argumentu, que ye fundamental.

SORRAYA LA SUPERIORIDÁ DEL ESPAÑOL SO’L ASTURIANU

Sí, l’Asturianu podría considerase una cosa guapa folclóricamente, pero ensín esaxerar. ¿Y cuándu s’esaxera?, pues cuandu s’intenta comparar l’Asturianu col Español.

Equí, nun hai más que falar de tola riqueza llingüístico y lliterario del Español, dende Cervantes o Quevedo, fasta Pérez-Reverte o Vargas Llosa.

Cenciellamente, cualesquier intentu comparar una lliteratura tan aldeano comu l’Asturiana, con una lliteratura culto y rico comu la Española, nun dá más que risa.

Nun escaezas enxamás, mentar equí a toa esa ASTURIANÍA UNIVERSAL que xunta a l’ASTURIANÍA D’ADOPCIÓN, foi capaz de llevar Asturies al status cultural ya económicu qu’agora mesmo esfrutamos, y too gracies a la so sabiduría ya emprendenduría pa ser quién a escaecer costumes primitives y poder abrazar la modernidá.

Recalca tamien que’l Español ye’l segundu idioma más faláu en tol mundu, y de xuru en poco años va ser la primer llingua de los USA (nun faltaba más qu’un hispanufalante fuere a los USA y tuviere que deprender Inglés, comu pa permitir qu’un hispanofalante vaya a Galiza o Asturies y tea qu’oyir eses fales bárbares y atrasaes).

Y pa finar esti puntu, hai qu’apuntar que’l Español enxamás foi una llingua impuesto, comu pasó con otres llingües d’otros países, sinón que foi ñaturalmente adoptáu polos falantes de les otres llingües penínsulares por mena de la so superioridá cultural pa coles mesmes. Nun hai más que ver que siempres foi la llingua escoyío pa la escolarización, y non comu eses otres llingues que namái valen p’afalagar al ganao.

AMENACIA COLA CATÁSTROFE

Fala de lo que va venir col sofitu del Asturianu. Esta parte tien de ser claramente pesimista. Equí van delles razones.

-El peligru de romper la Sagrada Unidá d’España al potenciar les llingües llocales.

-Futures xeneraciones de xente mozo que va falar mal l’Español, y nun va saber falar Inglés.

-La cantidá de dinero público tirao, colos milenta problemes más importantes que tien la sociedá asturiano anguaño.

CONCLUSIÓN

Agora que finasti d’amosar que l’Asturianu ye una cosa inútil y pasao de moda, llega’l momentu d’apurrir un par d’idees constructives.

– En cuenta de sofitar l’Asturianu, que ye daqué atrasao, va vese potenciada la conocencia del Español, con toles ventayes venceyaes a ello.

– Al mesmu tiempu, va vese potenciau l’estudiu d’otres llingües foriates, especialmente l’Inglés.

Y yá pa finar, anque l’Asturianu seya una cosa bien prestosa, el so sitiu ye en casa, cualesquier otru usu va ser artificial, y una imposición, aparte d’un pasu atrás na evolución humano.

Fasta equí la guía, si siguisti tolos pasos, tas acabante d’apurrir el to migayín pa salvar España de la torre Babel de les llingües aldeanes.

NOTES

Esti artículu espipublizose un 1 d’Abril (n’Italia ye comu’l 28 d Avientu equí n’Asturies, un día de bromes) equí.

N’Asturies, cualesquier día ye bonu, porque pa esta xenti de les élites, somos una risión toos y cada ún de los díes del añu, y enxamás van dexar de repetir los sos argumentos comu papagallos.

Y tá nidio, qu’esto ye una adautación fecha por un mongolín ensín conocencia denguna del italianu. Si fuese castellanofalante nun sabría lo que ponen los cartelos na Pola Sieru, en Galiza o en Catalunya…

°°Just add thanks to the italian page and to the guy who shared it time ago in Friquillingüismu, and clarify that my opinions don’t have to be in any way the same of their’s.

°°° Mirái si seré tuntu, que nun soi quién a quitar esos “’tis” y “’cause”…